Moltes gràcies pel vostre suport, pels vostres missatges i emails de recolzament i les vostres col·laboracions!
Aqui us deixo amb unes molt bones paraules de Neus Serra:
"Els companys del Malgratsomgirona m’han preguntat per la possibilitat que Malgrat pugui pertànyer a la vegueria de Girona. El tema és complexe. Quan l’any passat es va celebrar el 20è aniversari del Consell Comarcal del Maresme vaig poder assistir a una interessant conferència sobre el tema del mapa territorial i la nova organització. Amb motiu d’aquesta xerrada i del debat que va produir em vaig cercar informació per arribar aviat a la conclusió que el més calent a l’aigüera.
El primer que vull destacar és que si sortim al carrer i preguntem a la gent que son les vegueries, ni idea. La majoria de catalans desconeixen del que parlem i, la veritat, els polítics tampoc s’esforcen massa a explicar-ho. El motiu de fons suposo que no és altre que els partits sempre acaben afrontant el tema amb càlculs electorals la mà.
Què és una vegueria?. Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer. Fou una institució del Principat de Catalunya, d'origen medieval, que durà des del segle XIII fins al segle XVIII, quan van ser substituïdes per corregiments arran del Decret de Nova Planta del 1716, i a la Catalunya del Nord fins al 1790 amb la Revolució Francesa.
És l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local. Això vol dir que farà dos funcions. D’una banda, de representació dels ciutadans d’aquell territori. De l’altra, d’autogovern. Les vegueries obren tot un nou procés de reorganització territorial a Catalunya, però obren també un conflicte tant jurídic com polític. Per tramitar la Llei d’Organització Territorial s’haurà d’escoltar als territoris i això serà complicat, perquè tothom se sent proper a una o altra part del territori català, i una delimitació territorial a la fi sempre acaba per ser una imposició. Sobre el conflicte jurídic no m’estendré, però toparem de nou amb la senyora Constitució Espanyola ja que únicament reconeix dos ens locals territorials: la província i el municipi, mentre que l’Estatut parla de municipis i vegueries. D’entrada, hem de concloure que la voluntat de l’Estatut sembla que és substituir províncies per vegueries de forma directe. El problema serà si la vegueria en qüestió no coincideix amb els límits de la província actual, que precisament és el que demanen els del “Malgratsomgirona”.
D’entrada cal dir que ara estem davant una oportunitat per fer canvis si de veritat pensem que tenim més llaços amb Girona, o que ens pot beneficiar formar part de la vegueria de Girona. Sempre demano que em diguin les avantatges. Per mi una avantatge clara és que podríem tenir més capacitat de decisió. Formar part de l’àrea metropolitana ens deixa en una clara inferioritat. El nostre pes demogràfic i electoral és petit. Incorporats a una vegueria de Girona és evident que podríem disposar de més recursos i apropar la gestió als ciutadans. Tindríem més força i més veu i deixaríem de ser un receptacle de decisions preses des dels despatxos de la metropoli com ha passat amb les ARES. També crec que permetria reforçar llaços culturals i identitaris que sens dubte incidirien en la cohesió social del municipi i en la seva qualitat de vida. Per tant, d’entrada no puc negar que és una opció defensable sempre que tingui el suport necessari per part de la ciutadania. En aquest sentit, cal dir que hi ha territoris que estan duent a terme una autèntica lluita per tenir vegueria pròpia. Han muntat Plataformes, han fet Manifestos i han recollit signatures.
Per tant, el primer que cal fer és explicar a la gent aquesta opció i sumar recolzament. Avui per avui, la proposta de la Generalitat no contempla aquesta possibilitat. De fet, tot apunta que passem a formar part de la regió I, és a dir, regió metropolitana de Barcelona. Per contra, l’Informe Roca (2001) si que contemplava que municipis de l’Alt Maresme a la nova comarca La Selva Marítima, vegueria de Girona (mapa foto). També en altres moments històrics l’Alt Maresme sembla que ha estat vinculat a una vegueria de Girona. Cal aprofundir en els vincles històrics. L’opció és defensable, però en aquest tema cal considerar el suport com dic de la gent i evitar confrontacions entre territoris.
Ara bé, més que la solució definitiva em preocupa que el debat polític serveixi per millorar la organització territorial i millorar els serveis. La nova organització ha de buscar optimitzar recursos i equilibrar els territoris. Reduir desigualtats. No pas projectar una gran metropoli en detriment del territori, i que tot acabi quedant en un superposar més estructures i més administració. "
El primer que vull destacar és que si sortim al carrer i preguntem a la gent que son les vegueries, ni idea. La majoria de catalans desconeixen del que parlem i, la veritat, els polítics tampoc s’esforcen massa a explicar-ho. El motiu de fons suposo que no és altre que els partits sempre acaben afrontant el tema amb càlculs electorals la mà.
Què és una vegueria?. Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer. Fou una institució del Principat de Catalunya, d'origen medieval, que durà des del segle XIII fins al segle XVIII, quan van ser substituïdes per corregiments arran del Decret de Nova Planta del 1716, i a la Catalunya del Nord fins al 1790 amb la Revolució Francesa.
És l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local. Això vol dir que farà dos funcions. D’una banda, de representació dels ciutadans d’aquell territori. De l’altra, d’autogovern. Les vegueries obren tot un nou procés de reorganització territorial a Catalunya, però obren també un conflicte tant jurídic com polític. Per tramitar la Llei d’Organització Territorial s’haurà d’escoltar als territoris i això serà complicat, perquè tothom se sent proper a una o altra part del territori català, i una delimitació territorial a la fi sempre acaba per ser una imposició. Sobre el conflicte jurídic no m’estendré, però toparem de nou amb la senyora Constitució Espanyola ja que únicament reconeix dos ens locals territorials: la província i el municipi, mentre que l’Estatut parla de municipis i vegueries. D’entrada, hem de concloure que la voluntat de l’Estatut sembla que és substituir províncies per vegueries de forma directe. El problema serà si la vegueria en qüestió no coincideix amb els límits de la província actual, que precisament és el que demanen els del “Malgratsomgirona”.
D’entrada cal dir que ara estem davant una oportunitat per fer canvis si de veritat pensem que tenim més llaços amb Girona, o que ens pot beneficiar formar part de la vegueria de Girona. Sempre demano que em diguin les avantatges. Per mi una avantatge clara és que podríem tenir més capacitat de decisió. Formar part de l’àrea metropolitana ens deixa en una clara inferioritat. El nostre pes demogràfic i electoral és petit. Incorporats a una vegueria de Girona és evident que podríem disposar de més recursos i apropar la gestió als ciutadans. Tindríem més força i més veu i deixaríem de ser un receptacle de decisions preses des dels despatxos de la metropoli com ha passat amb les ARES. També crec que permetria reforçar llaços culturals i identitaris que sens dubte incidirien en la cohesió social del municipi i en la seva qualitat de vida. Per tant, d’entrada no puc negar que és una opció defensable sempre que tingui el suport necessari per part de la ciutadania. En aquest sentit, cal dir que hi ha territoris que estan duent a terme una autèntica lluita per tenir vegueria pròpia. Han muntat Plataformes, han fet Manifestos i han recollit signatures.
Per tant, el primer que cal fer és explicar a la gent aquesta opció i sumar recolzament. Avui per avui, la proposta de la Generalitat no contempla aquesta possibilitat. De fet, tot apunta que passem a formar part de la regió I, és a dir, regió metropolitana de Barcelona. Per contra, l’Informe Roca (2001) si que contemplava que municipis de l’Alt Maresme a la nova comarca La Selva Marítima, vegueria de Girona (mapa foto). També en altres moments històrics l’Alt Maresme sembla que ha estat vinculat a una vegueria de Girona. Cal aprofundir en els vincles històrics. L’opció és defensable, però en aquest tema cal considerar el suport com dic de la gent i evitar confrontacions entre territoris.
Ara bé, més que la solució definitiva em preocupa que el debat polític serveixi per millorar la organització territorial i millorar els serveis. La nova organització ha de buscar optimitzar recursos i equilibrar els territoris. Reduir desigualtats. No pas projectar una gran metropoli en detriment del territori, i que tot acabi quedant en un superposar més estructures i més administració. "
Quina barra té aquesta... Si l'informe Roca el va deixar dins d'un calaix la mateixa CiU. Osti tu, m'en faig creus de la poca memòria històrica que tenim tots plegats. És simplement vomitiu.
ResponEliminaTens tota la raó. Podeu mirar a Societat Catalana de Geografia: l'informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya (informe Roca) es va presentar al Govern de la Gene. el 7 de gener de 2001 (presidit per Jordi Pujol i Soley) "Estava cantat que l'informe Roca havia de provocar, en el mateix moment de ser difós, una sacsejada política capaç d'acollonir un govern acostumat a la vida plàcida" "Veient que el galliner es començava a atabalr, el govern de Pujol va fer mutis i va desar l'informe al calaix".
ResponEliminaSi voleu ara comencem a parlar-ne. I que quedi clar que el govern posterior de Maragall va frenar el seu desenvolupament, malgrat els esforços d'en Carretero per impulsar-lo.
Per quan tornarem a ser gironins! basta s'intersessos polítics! som de Girona!
ResponEliminaL'any 1987, en el moment de la restauració de les comarques de l'any 36 diversos ajuntaments de la zona (Calella, Tordera, Palafolls...) varen manifestar la seva incomoditat de romandre a la comarca "artificial" del Maresme, ja que si es seguien els mateixos criteris per crear comarques (mercats, vincles comercials i socials, històrics...) que l'any 36 aquests volien pertànyer a Girona i vincular-se a Blanes diguent-se Selva Marítima o com es vulgui. Malauradament Malgrat no va ser capaç de pronunciar-se i vam ser excessivament "prudents". En definitiva que ens vàrem cagar les calces i la desmotivació i el tantsemenfotisme s'estava instal.lant en la població (això no vol dir que no hi hagues algun nucli actiu que intentava canviar les coses, per exemple organitzats al voltant dels escoltes, etc). Després d'aquest fracàs i perque el govern de la Generalitat no va apostar fort per una divisió des d'una perspectiva de país (no toquem les provincies, no toquem les diputacions, creem els consells comarcals per ampliar les nòmines de panxacontents...) les reivindicacions comarcals van dormir el son dels justos. L'elaboració de l'informe Roca (l'encàrrec el va fer el llavors conseller Josep Antoni Duran i Lleida, UDC) responia a l'esclerosi que patia l'administració catalana i va fer sacsejar algunes estructures de poder massa ben acostumades. Posteriorment el conseller Carretero (ERC) va intentar posar fil a l'agulla i entre altres coses es van recuperar les reivindicacions dels municipis de l'Alt Maresme de pertanyer a una nova vegueria... però l'Ajuntament de Malgrat mai ho ha vist bé perque a ells la Dipu de Barcelona els soluciona molts problemes malgrat la dependència que això suposa. La Diputació de Barcelona és el veritable contrapoder a Catalunya (malgrat ara siguin del matexi color polític). Perdoneu el rotllo.
ResponEliminaBenvolguts amics,
ResponEliminaPer endavant el respecte a totes les opinions, però els comentaris sobre el meu escrit i l'Informe Roca són una pèl inadequats, no?.
A mi em demanen l'opinió i jo ofereixo el que penso i el poc que puc saber amb la millor voluntat. L'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya conegut popularment com informe Roca no es va dur a la pràctica però segueix sent un referent. A banda de preveure una comarca pròpia creada a partir de municipis de l'alt Maresme i Selva, també preveia la consulta popular sobre el possible canvi de comarca als municipis afectats. Es va guardar en un calaix com molt bé diuen alguns, però jo en el meu escrit que reprodueixen els Malgrat som Girona ho dic ben clar. Quan parlem del tema tots, TOTS els partits engeguen la calculadora electoral. Per què si nó es va anunciar com a principal objectiu del I Tripartit aquesta llei i estem on estem? Doncs, perquè tothom mira pels seus interessos per comptes de mirar per millorar l'eficàcia del sistema actual. L'Informe Roca es va fer seguint criteris històrics, econòmics, socials i de reequilibri territorial i amb la finalitat de racionalitzar l'administració pública i fer més eficaç la prestació de serveis públics a la població. El que està fent el Tripartit II és tenir encallada la llei per falta de consens mentre porta a terme un desplegament territorial en base a vegueries inexistents en funció dels seus interessos electorals. Això sí que és una vergonya.
En la seva primera compareixença al Parlament Joan Carretero va dir que aquesta llei era una prioritat. Bé doncs, on és la llei? Des del 2004-2009 s'ha fet ben poca cosa. És difícil que el model de país dels Corbacho, Montilla, i cia sigui el mateix que el dels seus socis de govern.
Neus Serra
Esperem que si de veritat aquest informe és a un calaix, que es tregui d'aquest, se'n tregui una mica la pols, i al tornar a repasar-ho vegin que aquesta vegada els malgratencs SÍ tenim alguna cosa a dir, i és que, volem pertànyer a la Vegueria de Girona i no que ens imposin cap d'altre ni Barcelona ni Àrea metropolitana I, ni res d'això que ens engloba amb algu que no tenim res a veure... sino que vegin tots el documents que n'hi han.
ResponEliminaGràcies Neus pel document dels matinals d'història.